Exposició virtual de la Biblioteca de la UdG

Petita història del Cooperativisme

La cooperativa és un un tipus de societat en el que l’important són les persones, les seves aspiracions i les seves necessitats, a diferència d’altres societats com l’anònima en el que l’important és el capital[1].

El fenomen de les cooperatives neix a l’època de la Revolució Industrial, que s’esdevé a Europa entre els anys 1750 i 1850. A Anglaterra, bressol de la revolució, les condicions laborals de la majoria dels treballadors de l’època eren molt precàries, en una època on treballaven tots els membres de la família, inclosos els nens, i sovint per un salari de misèria. Alguns no sempre rebien el salari en diner, sinó en espècia, i a vegades aquesta era de mala qualitat, amb pesos inferiors al esperats i valorada a preus molt alts. D’altres estaven obligats a comprar a les botigues de l’empresa on treballaven, i en d’altres, en haver de comprar a crèdit, els preus que havien de pagar es podrien considerar abusius.

No ens ha de sorprendre, doncs, que la primera cooperativa nasqués en aquest país, amb la idea d’associar als treballadors i d’erigir-se en els seus propis proveïdors i, d’aquesta manera, poder fer front a aquesta situació i millorar les seves condicions de vida. Així és com neixen les primeres cooperatives de consum.

Una de les cooperatives de consum més conegudes d’aquella època, considerada com la primera cooperativa moderna i que va servir de model per a altres cooperatives va ser la societat Rochdale Equitable Pioneers Society que neix al 1844 a Rochdale, una ciutat coneguda per la seva industria tèxtil. D’aquesta cooperativa en són coneguts els principis cooperatius que inspiraven la societat, i que foren:

  • Lliure adhesió i lliure baixa
  • Control democràtic
  • Neutralitat política, radical i religiosa
  • Vendes al comptat
  • Devolució d’excedents
  • Interès limitat sobre el capital
  • Educació continuada

Paral·lelament, l’atur i les precàries condicions de treball varen fer que els treballadors s’organitzessin en cooperatives de producció i de treball, que avui s’anomenen de treball associat. I també que els petits propietaris agrícoles s’unissin per a comercialitzar els seus productes i aconseguir millors preus i condicions de venda, són les cooperatives agrícoles.

I a partir d’aquesta experiència comencen a aparèixer iniciatives similars a altres països d’Europa, com França i Espanya. A Alemanya neixen les cooperatives de crèdit i, més endavant, els anomenats Bancs Populars, que avui anomenaríem cooperatives de crèdit. Als països escandinaus neixen les cooperatives d’habitatge i les cooperatives d’assegurances. A Catalunya es desenvolupen principalment les cooperatives de consum, i en altres zones de l’interior peninsular, les cooperatives agràries.

A Amèrica, el fenomen cooperatiu arriba una mica més tard, quan les idees i l’esperit cooperatiu arriba procedent d’Europa i s’estén cap als Estats i Units i Canadà, però també cap a l’Amèrica del sud. Al nord es creen sobretot cooperatives de crèdit i les agrícoles.

El moviment cooperatiu es va estendre ràpidament i va agafar una importància considerable, fins al punt que al 1895 es va organitzar a Londres un congrés internacional d’on va néixer una federació de cooperatives, l’ICA o Internacional Co-operative Alliance, amb l’objectiu de reunir, representar i servir a cooperatives de tot el món. Aquesta federació va tenir la seva seu a Londres fins que al 1982 es va traslladar a Ginebra.

Dra. Helena Benito i Mundet

Departament d’Empresa

Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials

Universitat de Girona


[1] La cooperativa està constituïda per persones que s’associen, en règim de lliure adhesió i baixa voluntària, per a la realització d’activitats empresarials, encaminades a satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques i socials, amb estructura i funcionament democràtic, d’acord amb els principis formulats per l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI). (art. 1, Llei 27/1999 de 16 de juliol).